Com és de tots sabut, al nostre país l’Atenció Primària és la porta d’entrada al sistema sanitari. Qualsevol pacient davant d’un dubte sobre la seva salut o l’absència d’ella sap que té a l’equip d’Atenció Primària al seu servei com a primer esglaó a consultar. Infermers/es i metges/sses atendran aquell dubte i el resoldran en la mesura que estigui a les seves mans. Malgrat tot, hi hauran ocasions en els que la coordinació amb l’Atenció especialitzada serà necessària per poder donar major i millor resposta a aquell pacient.
Durant l’any 2007 es van desplegar a Catalunya els programes de Salut Mental de Suport a l’Atenció Primària, anomenats PSP (Programa de Suport a la Primària). La intenció que el desplegament fos a tot arreu per igual no va ser una realitat possible, de forma que van existir moltes diferències interterritorials. Després de 8 anys de compartir aquesta experiència, durant l’any 2015 al nostre territori vam considerar que calia anar un pas més enllà i no només definir el programa com d’apropament físic, sinó que també es tractés d’un apropament entre professionals per sentir-se acompanyats en tot el procés d’atenció al pacient. Amb aquesta idea neix la nostra proposta de reorganització territorial a la zona del Vallès Occidental, entre l’Hospital de referència Parc Taulí, proveïdor dels serveis de salut mental, i tots els centres d’Atenció Primària que deriven a ell. La col·laboració entre els diferents professionals és imprescindible per a una bona atenció.
I aquesta col·laboració no es pot donar si no existeixen una sèrie de premisses:
- Conèixer als professionals que hi ha als dos costats (Atenció Primària i Hospital). Conèixer a les persones i saber veure la cadira de l’altre ajuda a entendre les dificultats que se li han pogut plantejar abans de derivar.
- Definir una xarxa de referents de Salut Mental a cada centre d’Atenció Primària (tant de Primària com de l’especialitzada) que serien les persones que anirien a visitar als centres i alhora els referents a qui adreçar les consultes que tinguessin.
- Conèixer els mecanismes pels quals es poden comunicar, definint els canals urgents i els no urgents, amb horaris, telèfons de contacte, a qui adreçar-se… amb l’única intenció de facilitar la consulta entre els professionals.
- Conèixer els dispositius que tenim a l’abast a nivell territorial (grups psicoeducatius, educació grupal, atenció individualitzada, psicoteràpies incloses en la Cartera de Serveis de Psicoteràpies, prevenció del risc de suïcidi….)
- Adaptar les agendes per poder tenir espais de compartir pacients entre els dos nivells assistencials, tant a nivell individual, com grupal, afegint en aquest darrer supòsit el poder aprendre de les experiències i dubtes aliens, són les anomenades consultories. Espais a on tots els professionals hi estan convidats i és molt important la implicació de tots ells (psiquiatres, psicòlegs, metges, infermeria, serveis socials)
- Poder gestionar les agendes des dels propis centres d’Atenció Primària, prèvia valoració en consultoria descrita.
- Saber com, quan i a qui preguntar evita derivacions innecessàries i el nostre pacient surt veritablement beneficiat.
El procés comença amb el pacient que consulta al metge/ssa o infermer/a d’Atenció Primària per un motiu de Salut Mental que o bé aquest professional ha portat durant un temps i ara té dubtes sobre el maneig o alguna actuació a realitzar o bé des de l’inici pot dubtar de si pot fer el diagnòstic i/o seguiment.
Si es tracta d’un trastorn de baixa complexitat o gravetat, és quan té l’opció de fer la consultoria, que si es pot resoldre in situ el pacient no és derivat. En cas contrari el pacient serà citat per una primera visita pel psiquiatra/psicòleg de diagnòstic i tractament en 3 o menys visites al propi centre d’Atenció Primària. La necessitat de més de tres visites sense que hagi pogut resoldre el dubte diagnòstic o la dificultat de control clínic comporta la derivació del pacient al nivell hospitalari.
Si el trastorn és de moderada o alta complexitat / gravetat es programarà una primera visita prioritzada en el nivell hospitalari, evitant així el seu seguiment en el Centre d’Atenció Primària. Que sigui derivat no significa que sigui oblidat. Durant les següents consultories es pot fer menció del seguiment i l’evolució d’aquell pacient que ara és un pacient d’atenció compartida, entre tots els professionals involucrats.
I què en treu el nostre pacient d’aquest projecte d’interrelació definida?
- El pacient serà atès en el nivell assistencial més adequat. Així als pacients amb motius de baixa complexitat els atendran els professionals d’Atenció Primària en la gran majoria de casos, deixant un espai en les consultories per poder aprendre plegats dels dubtes del maneig a propòsit dels casos comentats. Inclús dins d’aquells que continuaran el seguiment a l’Atenció Primària hi hauran accions molt més específiques i definides per a la infermeria i altres per als metges/sses, però tots igualment d’involucrats.
- Les consultories són espais a on compartir, valorar la tasca dels nostres companys i les seves/nostres aportacions, a on aportar, a on respectar l’opinió de tots els professionals implicats, a on aprendre els uns dels altres i a on decidir plegats el millor per al nostre pacient.
- Al pacient que li calgui ser derivat, també serà més fàcil que el temps resposta s’adapti més a les seves necessitats: l’Atenció Primària intentarà així ser molt més resolutiva i l’atenció hospitalària molt més accessible. El nostre propòsit al definir el projecte va ser de visita preferent en < de 2 setmanes i visita ordinària en < 6 setmanes.
- Treballant plegats el pacient sempre sortirà beneficiat!
 |
Eva Bellerino, metgessa de família
Servei d’Atenció Primària Vallès Occidental, Institut Català de la Salut |
