La solitud com a problema de salut comunitària

Cada cop existeix més evidència epidemiològica que senyala l’aïllament social i la solitud com a factors associats a un mortalitat augmentada per causes diverses, incrementant el risc d’un ampli ventall de malalties. Tot i així, malgrat tenir un impacte sobre la salut comparable a altres factors de risc coneguts, l’aïllament social i la solitud no reben una atenció proporcional dins el nostre sistema de salut.

Cal remarcar també que, a diferencia de l’aïllament social, la soledat es basa en el sentiment subjectiu que acompanya la discrepància entre les relacions socials desitjades i aquelles que la persona manté, i per tant es pot donar tot i l’absència d’un aïllament social objectiu.

Si bé la soledat propicia altres factors de risc com el sedentarisme, tabaquisme i alimentació inadequada, un dels principals mediadors entre aquesta i els índex elevats de mortalitat són els símptomes depressius, essent també el més vinculat a l’àmbit de la salut mental i el que requereix d’un tractament més complex (1).

Els grans afectats per aquest factor de risc són la gent gran (2), especialment en estat de viduïtat, a la qual obstacles com les patologies cròniques, la baixa autonomia i les pèrdues d’éssers estimats deixen més vulnerables davant d’aquest problema. En aquesta població s’ha vist que la solitud prediu la presencia d’ideació suïcida independentment de l’afecte positiu o el suport social objectiu (3).

Des de els equips d’atenció primària s’han dut a terme iniciatives comunitàries per a detectar i intervenir en situacions de soledat i aïllament social, normalment integrades dins d’iniciatives de promoció de la salut en gent gran (Escoles de salut, Baixem al carrer,el projecte Radars,etc.)(4). Aquest tipus d’iniciatives augmenten el nivell d’activitat social dels usuaris i produeixen reduccions perdurables en els símptomes depressius (5).

Dades provinents de metanàlisis indiquen que, mentre que en persones més joves les intervencions de caràcter cognitivo-conductual poden reduir l’efecte  aquest factor de risc, en persones d’edat avançada les intervencions efectives tenen com eix la promoció del suport entre iguals, la participació social, l’empoderament i la connexió de la gent gran amb les oportunitats que tenen al seu abast més proper (6).

D’aquesta manera la soledat i l’aïllament social s’identifiquen com un bon objectiu a l’hora de realitzar prevenció primària de depressió en grups especialment vulnerables, així com un factor susceptible a ser avaluat i definit com a objectiu de tractament en pacients depressius.

Soledat com a problema d’estat: El Regne Unit dedica una secretaria del govern a lluitar contra la soledat.

Projecte Radars: Acció comunitària contra l’aïllament i la solitud.

1. Elovainio M, Hakulinen C, Pulkki-Råback L, Virtanen M, Josefsson K, Jokela M, et al. Contribution of risk factors to excess mortality in isolated and lonely individuals: an analysis of data from the UK Biobank cohort study. Lancet Public Heal. 2017;2(6):e260–6.
2. Henriksen J, Larsen ER, Mattisson C, Andersson NW. Loneliness, health and mortality. Epidemiol Psychiatr Sci [Internet]. 2017 Oct 30;1–6. Available from: https://www.cambridge.org/core/product/identifier/S2045796017000580/type/journal_article
3. Bennardi M, Caballero FF, Miret M, Ayuso-Mateos JL, Haro JM, Lara E, et al. Longitudinal Relationships Between Positive Affect, Loneliness, and Suicide Ideation: Age-Specific Factors in a General Population. Suicide Life-Threatening Behav [Internet]. 2017;1–14. Available from: http://doi.wiley.com/10.1111/sltb.12424
4. Coll-Planas L, Monteserín R, Cob E, Blancafort S. ¿Qué se está haciendo ya desde los equipos de atención primaria contra la soledad? [Internet]. Vol. 49, Atencion Primaria. 2017. p. 501–2. Available from: http://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S0212656716305546
5. Coll-Planas L, del Valle Gómez G, Bonilla P, Masat T, Puig T, Monteserin R. Promoting social capital to alleviate loneliness and improve health among older people in Spain. Heal Soc Care Community. 2017;25(1):145–57.
6. Gené-Badia J, Ruiz-Sánchez M, Obiols-Masó N, Oliveras Puig L, Lagarda Jiménez E. Aislamiento social y soledad: ¿qué podemos hacer los equipos de atención primaria? Aten Primaria [Internet]. 2016 Nov;48(9):604–9. Available from: https://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S0212656716301809

Daniel Porta, psicòleg

Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí