La salud mental es parte integral de la salud y el bienestar, como se especificaba en la definición de salud que figuraba en la constitución de la Organización Mundial de la Salud (OMS). El concepto Llegiu més…
En la Jornada de Formación y Soporte a los Referentes INDI-i del pasado día 15 de noviembre Gérman López Cortacans (CAR de Salou) nos explicó el papel de enfermería según el modelo INDI. A partir Llegiu més…
La semana pasada (día 15 de noviembre) se ha realizado la primera Jornada de Formación y Soporte a los Referentes INDI-i en el lindísimo Pabellón de los Distinguidos del Instituto Pere Mata. El objetivo de Llegiu més…
L'auditoria i el feedback són estratègies àmpliament utilitzades per millorar la pràctica professional en àmbits clínics ja sigui per elles mateixes o com a components d'intervencions multifacètiques de millora de la qualitat. És raonable pensar que si els professionals de la salut tenim indicadors actualitzats que ens permeten identificar aquelles àrees on no assolim o en les que ens allunyem dels estàndards que defineixen la ‘bona pràctica clínica’ tindrem una motivació per canviar la nostra actuació o per esmenar les mancances detectades. Tot i això, quan s’analitza l’evidència científica en relació al feedback per professionals els resultats són variables i, en qualsevol cas, es pot considerar un recurs més que forma part d’una estratègia més global perquè el seu efecte individual és petit o moderat.[1] (més…)
Un dels aspectes més importants en l’abordatge i tractament dels trastorns mentals té a veure amb la relació que s’estableix entre el professional i el pacient, una relació que emmarca les intervencions a realitzar i que sovint constitueix un intangible que d’alguna manera condiciona l’èxit de les intervencions. Quan aquesta relació adquireix un adequat grau de qualitat, podem dir que compleix per si mateixa una funció psicoterapèutica.
La relació terapèutica es fonamenta en un conjunt d’actituds, capacitats i habilitats que tots els professionals hauríem de tenir i manifestar per tal d’actuar terapèuticament en la relació amb els pacients. Aquestes habilitats tenen a veure amb la capacitat d’escoltar i comprendre a l’altre i fer-li sentir així, amb la capacitat de contenció de les pròpies emocions i de les del pacient, amb la capacitat de retornar a l’altre quelcom clarificador del seu procés d’emmalaltir. (més…)
La Dra Dolores Gil Sanchez (EAP El Morell) ha compartido con nosotros un documento del Pla d’ activitat física esport i salut (PAFES) que nos ayudará a prescribir actividad física a los pacientes con ansiedad y depresión. Llegiu més…
La depressió major és un trastorn molt present a la població, segons l'estudi ESEMED a Espanya un 10.6% de la població tenen o han tingut depressió al llarg de la seva vida mentr
Dins el programes assistencials basats en el model d’atenció a la cronicitat es dóna molta importància en facilitar eines d’autocura i automaneig per tal de que el pacient pugui dur a terme conductes per a controlar aspectes de la seva patologia. Una d’aquestes estratègies, contemplada dins els protocols psicoeducació, és l’exercici físic. (més…)
La alta prevalencia de trastornos mentales se relaciona con las rápidas transformaciones sociales que se están produciendo, como por ejemplo: las tensiones económicas, políticas, étnicas, el paro, la pobreza, las migraciones, la falta de apoyo familiar y social, la soledad y la ruptura de redes sociales, son circunstancias que contribuyen a aumentar la prevalencia de problemas de salud mental, donde la depresión es el trastorno mental más frecuente asociado a un elevado sufrimiento personal y a una marcada reducción de la calidad de vida.
(més…)
La depressió major és un trastorn molt present a la població, segons l'estudi ESEMED a Espanya un 10.6% de la població tenen o han tingut depressió al llarg de la seva vida mentre un 4% la tenen en el moment actual o en el darrer any. L'impacte de la depressió és significatiu tant per al pacient i el seu entorn més pròxim com per societat constituint un veritable problema de salut pública. El 2006 el cost atribuïble a la depressió a Catalunya va ser de 735 milions d'euros, representant els costos sanitaris directes només el 21% del total mentre que la major part eren costos indirectes relacionats amb la pèrdua de productivitat laboral, incapacitat laboral i mortalitat prematura per suïcidi.